El peròxid d’hidrogen (H2O2) conegut com l’aigua oxigenada, és un compost químic semblant a l’aigua (H2O) però té la diferencia que conté un oxigen extra a cada molècula (fig. 20). Això fa que sigui una substància una mica inestable, té tendència a perdre aquests àtoms extres d’oxigen per convertir-se en aigua, alliberant oxigen pur.
 |
Fig. 20. Quatre representacions de la molècula d’aigua oxigenada. L’hidrogen apareix en blanc i en vermell l’oxigen.
|
En cas d’una ferida, el millor remei és aplicar aigua oxigenada ja que, aquest oxigen que allibera mata els bacteris que poden haver a la ferida. La sang conté catalasa que és una substància catalitzadora excel·lent que accelera la descomposició de l’aigua oxigenada i l’alliberament de l’oxigen. En aplicar l’aigua oxigenada, reacciona generant una picor, aquesta picor vol dir que l’organisme està reaccionant.
4.2. Usos
Els usos d’aquest producte són força nombrosos:
|
|
En relació al nostre treball l’ús que ens interessa és el terapèutic. Ja que funciona com un agent antimicrobià i oxidant i es fa servir per prevenir infeccions.
És una equivocació creure que el peròxid d’hidrogen és un desinfectant i antisèptic per tractar ferides. En la seva aplicació com a desinfectant, s’aprofita la seva capacitat per oxidar i destruir teixits, que cal ser aplicada en zones localitzades, es pretén que només afecti als teixits més externs de les ferides, provocant la destrucció dels possibles agents patògens.()
Gràcies a un enzim anomenat catalasa (fig. 21), el qual contenen alguns bacteris, l’aigua oxigenada es utilitzada com a substrat d’aquest enzim i provoca una reacció. Aquesta reacció té com a resultat la descomposició de la molècula d’H2O2 en aigua i oxigen que és alliberat en forma de bombolles a l’atmosfera. Tot això, és el que es produeix al aplicar aigua oxigenada a una ferida i té la funció de desinfectar.
 |
Fig. 21. Estructura molecular de l’enzim catalasa.
|
D’altra banda, l’aigua oxigenada te usos no molt coneguts que serveixen per eliminar microorganismes o gèrmens de diferents zones, com es el cas de la boca. L’aigua oxigenada es un dels elixirs bucals més efectiu, econòmic i a la vegada poc conegut. És ideal per a la neteja bucal, però no ha de ser ingerit en cap cas ja que pot causar irritacions internes. A més a més de netejar i desinfectar la boca, és ideal per tractar les inflamacions de les genives i de la gola, per això es recomana utilitzar directament sobre la inflamació o barrejar-la al 50% amb aigua i fer gàrgares durant uns segons però evitant empassar la solució.
Curació d’una ferida epidèrmica
Encara que la porció central d’una ferida epidèrmica arribi fins la dermis, només es produeix un lleu dany en les cèl·lules epidèrmiques superficial. Entre els tipus de ferides freqüents hi trobem les cremades, esgarrapades i les abrasions (on només s’arranca una part de la pell).
En resposta a la lesió, les cèl·lules basals de l’epidermis que envolten la lesió perden el contacte amb la membrana basal. Després, creixen i emigren per la ferida. Sembla ser que ho fan a manera d’una làmina, fins que es troben amb les cèl·lules del costat oposat de la ferida. Amb aquest fet, s’interromp la migració com a conseqüència d’una resposta cel·lular anomenada inhibició per contacte. Aquest moviment cedeix per complet quan cada cèl·lula epidèrmica té contacte amb altres que provenen de tots costats.
 |
Fig. 22. Curació d’una ferida.
Font: TORTORA GRABOWSKI. “Principios de anatomía i fisiología”, novena edición.
|
Al mateix temps que emigren algunes cèl·lules basals de l’epidermis, l’hormona factor de creixement epidèrmica estimula la divisió de les cèl·lules mare basals per reposar les que van emigrar a la ferida. La reposició d’aquestes continua fins que es completa la curació (fig. 22). Després, les cèl·lules emigrants es divideixen per crear nous estrats, del que en resulta l’engruiximent de la nova epidermis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada