Visió periodística
Als diaris, articles, revistes i altres medis de comunicació periodística, podem observar que sempre que es cerca informació sobre aspectes de flora dèrmica o bucal, o bé sobre l’aigua oxigenada, es pot localitzar fàcilment. El problema que podem trobar és que, per exemple, els articles són textos d’opinió pròpia, i sovint ens podem trobar varies respostes al que cerques.
Per la part de la flora dèrmica, els diaris ens alerten de notícies de l’actualitat com el càncer de pell però no hi ha notícies sobre el perill de no netejar-se bé la flora dèrmica i agafar infeccions sense adonar-nos. En canvi, als articles si que trobem informació sobre el tema, ja sigui consells d’experts o, fins i tot, solucions de qualsevol mena. Pel que fa les revistes i blogs la informació pot ser d’algun dermatòleg entrevistat o, en el cas dels blogs, experiència pròpia. Aquest últim cas, no es tant fiable com els altres, ja que només et recomanen el que li ha anat bé al autor però no tots els tipus de pell són iguals i per això es millor anar al metge abans de provar quelcom que no vagi bé per la teva pell, com els sabons per exemple.
Per la flora bucal es troba molta més informació comparat amb la flora dèrmica, ja que necessita una atenció especial. Per exemple, el Diari de Mallorca diu diferents falsos mites com: menjar xiclet substitueix el raspallat, el mal alè és crònic o la higiene dental no guarda relació amb malalties cròniques. A altres diaris o revistes està ple de recomanacions sobre com rentar-se les dents i mantenir una bona higiene bucal.
També al haver-hi malalties més comuns, com la caries, trobem moltes més entrevistes a experts, com els dentistes, o bé notícies com que més de la meitat d’espanyols mai han anat al dentista, entre d’altres.
L’aigua oxigenada és el remei antimicrobià més recomanat ja que és el de més fàcil abast. En l’àmbit d’internet es pot trobar molta informació, que cal prendre amb la precaució habitual deguda a la poca fiabilitat d’aquest canal. En canvi, els especialistes no acostumen a recomanar-la en favor d’altres solucions alternatives.
5.2. Una visió professional: dermatòleg/a i dentista
En el cas de la pell, els dermatòlegs creuen que no se li dona la importància a la neteja de la flora dèrmica com la que té. La majoria de la població no entén que simples fets, com netejar-se les mans abans de menjar o després de anar al lavabo, poden comportar problemes. Per altra banda, remarquen que, en molts casos, els clients es presenten amb infeccions ja força desenvolupades fet que demostra la ignorància de la presència d’infeccions greus. És a dir, pel que fa les ferides presents a la pell, a la població no li preocupa tant com si estiguessin a altres zones del cos humà.
Els dentistes, en canvi, diuen que la població està acostumada a fer-se revisions sovint i que, encara que hi ha excepcions, porten una bons hàbits d’higiene. També tenen present que a edats més petites la principal infecció és la caries ja que, a aquestes edats els nens acostumen a tenir més atracció cap a tot el que és dolç.
5.3. La publicitat
Avui en dia la publicitat que li donen a tots els productes en general és exagerada, és a dir, cap producte funciona igual de bé que el que et fan pensar amb els anuncis. Els sabons no netegen el cent per cent dels microorganismes que apareixen a les teves mans, eliminen una part però no tot. Tot i així hi ha que n’eliminen més que d’altres, però és difícil trobar quins. El mateix passa amb les pastes de dents, et poden vendre una idea i després pot resultar tot el contrari. Així com, els desodorants es dona a entendre que eliminarà la suor present a les aixelles i mantindrà bona olor durant un llarg període de temps.
Pel que fa la pell, es dona a entendre que els sabons eliminaran amb total eficàcia i es fan anuncis en un ambient quotidià de manera que atreuen al public (fig. 23). A les pastes de dents, en canvi, generalment apareixen dentistes recomanen una marca per tal de reforçar el que venen ja que, si ho diu un expert és més convincent que no pas una persona del carrer. Però no passa el mateix amb els elixirs bucals, per aquest producte utilitzen més exargració (fig. 24) i ho fan a àmbits quotidians, semblant als sabons (fig. 25). Per últim, els desodorants sempre surten a anuncis on es fa esport per tal de donar a entendre que tot i fent esport, faràs bona olor (fig. 26).
 |  |
Fig. 23. Anunci de la marca de sabons Palmolive.
|
Fig. 24. Anunci de la marca de pastes de dents sensodyne.
|
 |  |
Fig. 25. Anunci del listerine, una marca d’elixir bucal.
|
Fig. 26. Anunci de rexona, una marca de desodorants.
|
Informació que donen els productes higiènics
No tota la informació que ens proporcionen els productes higiènics que habitualment utilitzem ens és necessària, per exemple els ingredients (fig. 27). La meitat de les coses que hi són etiquetades no hi fem ni cas, la lletra petita, per ser sincers, quasi mai ningú se la mira. Només ens hi fixem quan ja ha passat alguna cosa que no hauria d’haver passat.
Qui llegeix la lletra petita de les etiquetes del sabó, del desodorant o de la pasta de dents? Només aquelles persones que treballen en laboratori fent proves amb aquest productes; la gent corrent no s’ho mira, només observem els icones que hi ha de perill per tal de que no passi cap desgràcia ni tragèdia.
La informació que ens dóna un producte és la reglamentada pels laboratoris i la necessària. El problema que succeeix arreu del món és que no tota la gent està qualificada per entendre el que hi posa, només els experts o gent amb un cert nivell en bioquímica podrà entendre i saber quina és la composició del producte que està utilitzant i això influeix a l’hora d’utilitzar-los.
 |
Fig. 27. Ingrdients i informació d’una pasta de dents.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada